Teixits Naturals Roba Dona
Què s'entén per teixit natural en la indústria tèxtil
Un teixit natural és aquell elaborat amb fibres d'origen vegetal o animal sense intervenció de processos petroquímics en l'obtenció de la matèria primera. La classificació tècnica oficial, recollida a la norma ISO 6938 i al Reglament (UE) 1007/2011 sobre denominacions de fibres tèxtils, divideix aquestes fibres en dos grans grups: les cel·lulòsiques (cotó, lli, cànem, jute, ramie) i les proteíniques (llana, cashmere, mohair, alpaca, seda).
Fibres animals: característiques tècniques
Llana merina
La llana merina prové de l'ovella Merino, originària d'Espanya i actualment criada principalment a Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. El diàmetre del fil oscil·la entre 17 i 24 micres; per sota de 19 micres es considera Extra Fine i per sota de 17,5 micres Super Fine. Aquest gruix permet contacte directe amb la pell sense provocar pruïja.
Fibres vegetals: característiques tècniques
Cotó
El cotó (Gossypium) es classifica per la longitud de la fibra. Les varietats de fibra llarga (long staple, superior a 28 mm) i extra-llarga (extra-long staple, superior a 34 mm) produeixen teixits més resistents i suaus. Les denominacions comercials principals són:
Processos de filatura i teixiduria
Filatura
El número del fil indica el gruix i s'expressa amb el sistema mètric Nm o el sistema anglès. En llana, un fil 2/30 indica dos caps amb 30 metres per gram (numeració mètrica). En cotó, els valors típics per a camiseria femenina van del Ne 60 al Ne 200; el cotó camisa de qualitat es mou entre Ne 100 i Ne 170.
Certificacions tèxtils
Les certificacions estandarditzen el control de la cadena de producció. Les més rellevants en moda femenina europea:
Marques amb tradició en fibres naturals
Max Mara
Fundada per Achille Maramotti l'any 1951 a Reggio Emilia (Itàlia). La companyia és coneguda per l'abric "Manuela" en cashmere i pel model "Teddy Bear" desenvolupat l'any 2013 amb una mescla de pèl d'alpaca i llana verge. La línia principal Max Mara treballa principalment amb cashmere, llana verge i camell; la línia Weekend Max Mara incorpora cotó i lli en col·leccions de mig pes.
Manteniment i conservació de fibres naturals
Llana i cashmere
Les fibres animals requereixen rentat amb sabó neutre, temperatura inferior a 30 °C i sense centrifugació intensiva. L'eixugat ha de ser horitzontal per evitar deformacions per gravetat. Les arnes (Tineola bisselliella) ataquen la queratina; l'emmagatzematge ha d'incloure neteja prèvia, contenidors hermètics i repel·lents (fusta de cedre, lavanda, naftalina sintètica).
Etiquetatge i lectura tècnica
El Reglament UE 1007/2011 obliga a indicar la composició completa en percentatge de cada fibra, ordenada de major a menor presència. La denominació "fibra natural" sense especificació no és vàlida legalment. L'etiqueta ha d'incloure també les instruccions de manteniment amb els pictogrames ISO 3758: cubeta (rentat), triangle (lleixiu), quadrat (assecat), planxa (planxat) i cercle (rentat en sec).
Resum tècnic
- Les fibres naturals es classifiquen en proteíniques (animal) i cel·lulòsiques (vegetal), regulades pel Reglament UE 1007/2011 i la norma ISO 6938.